Després d'un cap de setmana passat per aigua, caldrà esperar uns dies, i deixar temps a que els cabdals dels rius arribin als embassaments, per veure si les precipitacions realment han contribuit a pal·liar la sequera que patim. A falta de dades oficials només podem copsar els efectes inmediats que l'aigua ens ha deixat: els carrers nets, humits i algun o altre problema tècnic.
En aquest sentit des del Govern no es pot fomentar o evitar la pluja, però cal que se'n previnguin les conseqüències, i s'estigui preparat. Caldria saber fins a quin punt l'estat actual dels nivells dels embassaments és fruit d'un mal aprofitament dels cursos d'aigua i quanta d'aquesta es perd sense poder-se utilitzar. Afrontar l'estiu amb uns nivells similars (33.12%) ens hauria d'espantar i conscienciar sobre la importància urgent d'un Pla de l'Aigua renovat i vàlid per al Segle XXI.
Fins ara les mesures de reducció de consum d'aigua han estat per iniciativa pròpia de la ciutadania que s'han conscienciat a través de les informacions diàries que han anat rebent, però es troba a faltar una campanya directe de sensibilització i foment des de les Administracions. No sobraria gens per exemple, regalar mecanismes d'autoregulació d'aixetes i canonades o, si més no, informar-ne i facilitar-ne l'adquisició.
L'altre front on les inversions en infraestructures semblen haver quedat oblidades, és en l'absorció dels efectes que tenen les plujes. És impensable per a un país com Catalunya que cada cop que hi ha precipitacions fortes es pateixin talls de llum i col·lapses en carreteres i trens; o com ha tornat a passar, endarreriments en les linies i problemes tècnics en una xarxa de ferrocarrils que s'evidencià dia rere dia, pròpia d'una regió tercermundista.
L'aigua i els seus impactes s'haurien de sumar a la llista de temes pendents ha revisar i a on invertir, en la renovació d'un finançament que no es pot allargar de cap de les maneres fins al 2010. Catalunya necessita ja, un influx de diners, i també d'energies, necessari per afrontar una posada al dia que ja arriba tard i que és necessària per no perdre el tren d'Europa.
