Però, per què aquesta mania experimental per determinar l’habitabilitat fora del nostre Món?. Desprès de rumiar i rumiar sobre el tema, he arribat a la conclusió de què l’ésser humà se sent sol en el cosmos espacial, que necessita noves amistats i experimentar estils de vida diferents. Fet que explicaria tanta depressió, tanta ansietat i tanta falta de realització personal.
Els nostres veïns del planeta vermell eren una gent “muy salada”, com els andalusos. Però no devien ser persones corrents, ja que a nosaltres la sal només ens porta problemes de salut, com la hipertensió, o mal de caps quotidians (si el mar fos dolç no tindríem problemes de sequera).
Però pensant en la preocupació de la NASA, que ara ha enviat a Mart una excavadora anomenada Phoenix, crec que el principal instigador del rebuig cap al nostre planeta és l’ex Vice-president dels Estats Units Al Gore. Amb el seu discurs político-ecologista sobre el canvi climàtic, ha fet que molts ciutadans estiguin interessants en canviar de residència i comprar-se un chalet a les afores del planeta vermell.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/agua/Marte/fue/demasiado/salada/albergar/vida/elpepisoc/20080530elpepisoc_8/Tes



