Mar Martí Montaner
Els Mossos d’Esquadra han detingut una banda que falsificada targetes de crèdit per pagar els peatges a l’AP-7. Els beneficiaris d’aquestes targetes eren els camioners que les utilitzaven per pagar els peatges a Espanya, França i Itàlia. Siguem sincers. Crec que molts catalans desitjarien que no haguessin detingut aquesta banda. I és que a qui no li agradaria tenir una targeta d’aquestes característiques? A mi sí.
Catalunya pateix un etern greuge respecte a la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol. A Catalunya el 67% de les vies ràpides són de peatge, mentre que a la resta de l’Estat només ho són el 20%.
A Europa hi ha 60 mil quilòmetres d’autopistes, 20 mil de peatge. D’aquests 20 mil, més de les tres quartes parts estan a Itàlia, França i Espanya, amb la diferència que a Itàlia i França les concessionàries són empreses públiques que cobren un peatge més barat, igual a tot arreu, independentment del trànsit que tenen. No m’estranya que la banda falsificadora de targetes fessin l’agost amb els camioners!
A Europa hi ha 60 mil quilòmetres d’autopistes, 20 mil de peatge. D’aquests 20 mil, més de les tres quartes parts estan a Itàlia, França i Espanya, amb la diferència que a Itàlia i França les concessionàries són empreses públiques que cobren un peatge més barat, igual a tot arreu, independentment del trànsit que tenen. No m’estranya que la banda falsificadora de targetes fessin l’agost amb els camioners!
Ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl, des d’Espanya, als catalans. Catalunya té 651 quilòmetres de peatge, Madrid 17. Però anem més enllà. La província de Barcelona, amb la mateixa població que Madrid, rep exactament la meitat d’inversió de l’Estat, sis vegades menys en metro, cinc vegades menys en aeroport i quinze vegades menys en habitatge públic. Ho reafirmo, ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl!
Estaria bé que tots els catalans i catalanes féssim boicot a les autopistes i deixessim d’utilizar-les. Tanmateix les carreteres secundàries deixen molt a desitjar. Així que la solució seria utilitzar el transport públic. Ja tenim la solució. Però ja hi tornem a ser. Ens han tornat a prendre el pèl. Catalunya no disposa de cap xarxa d’autobusos ni de trens competent que faci una bona comunicació per tot el país. Trobem exemples a dojo amb els incidents a la Renfe.
Des d’aquí torno a revifar la figura del català emprenyat. Més de 33 mil catalans van adherir-se a la campanya per “reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem”.
A dia d’avui segur que aquest nombre ha augmentat. Ja siguin els impostos, els peatges o el transport públic, però sembla que als catalans i catalanes els esperen anys de batalles contínues.
A dia d’avui segur que aquest nombre ha augmentat. Ja siguin els impostos, els peatges o el transport públic, però sembla que als catalans i catalanes els esperen anys de batalles contínues.
