divendres, 9 de maig del 2008

Garantia d'independència

Ahir es va tancar una renovació maratoniana. Mònica Terribas serà la nova directora de Televisió de Catalunya, i Oleguer Sarsanedas continuarà al capdavant de Catalunya Ràdio. Amb aquests nomenaments es tanca el llarg procés de canvi que ha patit la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És sorprenent que després de més de sis mesos de estira i arronses entre els diferents partits catalans per la composició del consell de govern, s’hagin aprovat per unanimitat els dos directors.

Fa dues setmanes es va nomenar a Rosa Cullell com a directora general de la CCMA. Temps suficient per triar les noves direccions. Cal considerar molt positivament la rapidesa i velocitat amb que Cullell ha gestionat aquesta patata calenta que li va caure a les mans només aterrar. El projecte de la nova directora era clar, utilitzar “gent de dins” per continuar endavant amb els nous reptes dels mitjans públics. La continuació de Sarsanedas, que va assumir el càrrec al juliol del 2005, és una clara aposta per consolidar un projecte que ha treballat de forma eficient durant els darrers anys.
En la reunió del consell de govern, també es va escollir a Teresa Farré com a directora de gestió i recursos. Cullell, Terribas, Sarsanedas i Farré formaran un consell de direcció de la CCMA amb la voluntat de coordinar millor els diversos mitjans de la corporació. Aquest punt té dues lectures. Per una banda l’escassetat de recursos i la necessitat de exprimir-los fins a deixar-los sense suc, necessita d’una gestió més eficient, i aquest consell ho pot aconseguir. Per l’altra, esperem que aquesta millor coordinació no tingui efectes en la feina de totes i tots els professionals que hi treballen.
Temes d’eficiència a part, el nomenament de Terribas garanteix un element essencial: la independència del mitjà respecte al poder polític. La fins ara directora i presentadora de La nit al dia, ha demostrat nit rera nit davant la camera que no s’ha casat mai amb ningú, tot i les reticències d’algun sector del PSC, com les crítiques de Manel Mas o de Joan Ferran. Però no només davant les cameres, sinó també fora d’elles, ha demostrat amb escreix que és una gran professional, amb uns valors periodístics forts i fonamentats, i una ètica que porta fins on cal. Tot i que li espera una feina plena de reptes i de dificultats, pocs són els que dubten de la seva capacitat per aconseguir fer de TV3 una televisió millor.