L’encàrrec de 1.580 estudis per part de la Generalitat ha aixecat una ombra de dubte al voltant del Govern. La Generalitat ha destinat 32 milions d’euros a pagar aquests informes, alguns dels quals ni tan sols han estat entregats. Un exemple són els dos treballs que encara espera el Departament de Salut. El passat 13 de maig el Col·lectiu de Funcionaris Públics Manos Limpias va denunciar als responsables de l’executiu per “un presumpte delicte de malversació de fons públics, tràfic d’influència i prevaricació”.
Un altre fet se suma al escandalós preu dels informes. Sorprenentment els encarregats de dur-los a terme han estat, en molts casos, persones properes a les formacions que integren el tripartit. El mètode d’elecció resulta si més no sospitós. En molts casos s’han pressupostat treballs per valor de 11.999 euros per tal de no arribar als 12.000 que obligaria a fer un concurs públic. Totes aquestes coincidències han fet saltar les alarmes al Partit Popular de Catalunya que ha exigit que una comissió del Parlament investigui aquests informes.
El darrer escàndol arriba amb la confirmació de que el Departament d’Interior i Relacions Institucionals va encarregar un informe sobre la Xina. Un treball que va tenir un cost de 15.000 euros. L’estudi, amb el grandiloqüent nom de “ Xina i la seguretat a L’Àsia Oriental; anàlisis del paper de Xina en el ordre regional en matèria de seguretat”, explica, en 87 folis, el paper de la potència Xina dins de l’ordre mundial. Costa entendre quina importància pot tenir la hegemonia d’aquest país en la seguretat de Catalunya.
Les explicacions aportades per la Conselleria d’Interior són pobres i no acaben de convèncer. Segons Interior aquesta recensió s’emmarca dins del Pla de Foment de la Pau aprovat al 2003. En un moment tan delicat com el d’ara, en què el replantejament del finançament trontolla, no és gaire encoratjador conèixer aquestes notícies. Tampoc és encoratjador saber que la Audiència de Barcelona ha obert diligències. Hauria de treure els colors reclamar una millora del finançament quan després es dilapiden els diners en informes “fantasmes” o treballs surrealistes. Els temps en què Carod Rovira reclamava mans netes semblen, ara per ara, llunyans.
