El traspàs formal de poders a Rússia, amb el relleu de Vladimir Putin, nou primer ministre, per Dimitri Medvediev en la presidència, té especial rellevància per la indiscutible pes que aquest país manté avui en el panorama internacional.
Vladimir Putin deixa la presidència russa desprès de vuit anys en què l’Estat rus ha mostrat avenços innegables en termes econòmics, però també clars retrocessos en matèria de democràcia, llibertats civils i drets humans. Certament, el nou president rus comptarà amb un marge d’acció limitat per governar fora de la tutela del seu antecessor. En part per la influència política i personal que Putin exerceix sobre Medvediev, i en part perquè el sistema polític permetrà que l’expresident exerceixi una important quota de poder, ara com a primer ministre.
Per altra banda, la successió en la presidència de Rússia té especial rellevància perquè pot implicar un canvi en les relacions d’aquests país amb els Estats Units, també a punt de renovar el poder executiu. En general, els governs sortints de Geroge W. Bush i Vladimir Putin han aconseguit un cert nivell d’entesa que es va reflectir, per exemple, en una declaració bilateral on els dos països afirmaven que ja no constituïen una amenaça mútua i on van reiterar la seva voluntat de reduir el respectiu arsenal nuclear. No obstant, també hi ha hagut moments de tensió, com l’amenaça de Putin d’apuntar cap a objectius nord-americans o la voluntat de Washington de crear un sistema de defensa antimíssils a Europa de l’Est.
Per acabar, s’ha de senyalar la importància de què dues nacions amb tan poder bèl·lic renovin els seus executius en un context internacional marcat per la fam i on la pobresa i la desigualtat imperants vulneren els drets de milions de persones. Davant d’aquest panorama, seria desitjable, i quasi imperatiu, que l’alternança de poder portés un canvi de fons en les seves actituds tradicionals, i que en comptes d’invertir els seus quantiosos recursos en armament treballessin de manera conjunta per la consolidació d’un món més just i equilibrat.
Eva Maria Campabadal