dissabte, 17 de maig del 2008

Caça a la immigració il·legal

La lluita contra la delinqüència i la immigració il·legal que ha establert Berlusconi com a un dels pilars del seu nou Govern està propiciant una reacció preocupant entre la població italiana. Les darreres dades publicades per La Repubblica revelen que un 70% dels italians considera que el problema dels immigrants i dels gitanos és un prioritat. Un 68% dels enquestats mostra el seu rebuig als zíngars i un 30% afirma que els hi té por. A més, la majoria vol que “l’estat desmantelli els campaments i expatriï ràpidament quants més millor”.

Els xenòfobs de la Lliga del Nord que recolzen el president italià deuen veure meravellats com el pànic a la immigració s’estén i augmenta gràcies a accions com les realitzades pels agents de la policia italiana la darrera setmana: irrompent en diferents zones (nou regions i 15 províncies), on la concentració immigrant és alta, han aconseguit un total de 268 immigrants detinguts. D’aquests, 53 han estat deportats sense dilació. Principalment se’ls acusa de robatori, tràfic de drogues i ajut a la immigració il·legal.

L’ACNUR, l'organisme pels refugiats de la ONU, ja ha demanat que fets com els de Nàpols, on uns veïns van assaltar i cremar diferents campaments gitanos obligant a que els seus ocupants fugissin, siguin denunciats per les institucions italianes, que no semblen tenir cap intenció de fer-ho.

El ministeri d’assumptes exteriors ha proposat la revisió del conveni de Schengen, ja que creuen que “el problema d’Europa ja no rau en la lliure circulació” de la gent sinó en la seguretat. La pregunta és: tolerarà Europa arguments basats en criteris xenòfobs que gairebé atempten drets fonamentals dels ciutadans? La situació de la immigració ha canviat des de Schengen, i segur que no estaria de més revisar-ho. Però amb cura de denunciar governs que aspiren a resoldre el problema de la immigració propiciant una actitud xenòfoba de rebuig i odi. Les mesures per a la seguretat de tots els ciutadans han de ser eines d’integració social, d’anàlisi per veure quines són les necessitats del país que rep aquesta immigració i quines són les dels immigrants per arribar a una convivència òptima entre les dues parts. Perquè encara que els governants italians es neguin a veure-ho, les dues parts necessiten una de l’altra.