Ja fa gairebé un mes que el jove egarenc Francesc Argemí està complint condemna per ultratge a la bandera espanyola. El cas del noi, més conegut com a Franki, ha desencadenat una onejada de protestes per tota Catalunya. A Tarragona, per exemple, quatre joves seran jutjats de delicte per realitzar més de 80 pintades solidàries amb l’encausat. A Barcelona, dos joves es van penjar la setmana passada en una grúa de la Sagrada Família durant més de 48 hores exigint la llibertat d’en Franki. A desenes de ponts i carrers de diferents viles com Vilanova, Olesa, Granollers, Anoia, Lleida, Vilafranca, Valls, s’han posat pancartes exigint la llibertat o s’han realitzat accions de denúncia. No hi ha universitat catalana ara mateix on no hi hagin cartells o pintades dibuixant dos paraules: “ Franki llibertat”. I és que sembla que la lliçó que ha volgut donar el magistrat del Jutjat Penal 2 de Terrassa, Enrique Rovira del Canto, al Franki, no ha fet més sinó recordar als catalans la cara més recalcitrant de la justícia espanyola. Més enllà de que no hi hagin proves contra en Franki, que els policies municipals que diuen que el van veure despenjar la bandera durant una cercavila a les festes Majors del 2002 no l’identifiquin, i que a més, el Tribunal Constitucional no hagi acceptat el recurs d’empar presentada per l’adovocada defensora sense argumentar-ho, fa evidenciar que ens trobem davant d’una condemna política per atacar un símbol polític.
Espanya tot i estar en un marc democràtic i ser una “nació de nacions”, resta en les seves lleis encara teranyines de la judicatura franquista, que a més, interpretades per un ex jutge franquista com Rovira del Canto, poden portar a l’extrem delirant d’engarjolar a un noi a 2 anys i 7 mesos de presó per despenjar una bandera.
Les banderes com els himnes, són símbols que representen a un poble, que si més no el cohesionen, iconografia que reforça l’autoestima d’un país. Quan un ciutadà d’aquest poble trenca aquesta representació i deixa de creure en aquesta simbologia i a més ho vol manifestar, d’això s’en diu llibertat d’expressió. És surrealista que un país com Estats Units on tenen una presó il·legal com Guantánamo, en canvi, no contemplin en les seves lleis cap mena de càstig per cremar una bandera o ultratjar-la, i que a més permetin d’expressar-se en la seva contra.
La nostra democràcia espanyola deixa ben pal·lès que li falta rodatge i maduresa quan considera més important una bandera que un propi ciutadà, un ciutadà com en Franki que a hores d’ara des de els mitjans de comunicació se’l deuria donar l’estatus de pres polític.
