dimecres, 21 de maig del 2008

El pas enrere d’ETA

L’organització ETA està actualment presidida per dos dirigents bascos: el primer és Josu Ternera, cap de l’aparell polític que representa la part més moderada, i el segon és Xabier López Peña, cap de l'aparell militar i contrari a la negociació amb l'Estat espanyol. López Peña, conegut amb el sobrenom de “Thierry”, ha estat detingut a Bordeus amb tres altres membres d’ETA. Thierry va participar en el procés de pau amb el govern, però després de la primera reunió es va atribuir l’atemptat a la T-4 de l’aeroport de Barajas. Des del 1993 se'l considera el responsable dels zulos de la banda i ha estat qualificat com el presumpte culpable del final de l'alt el foc permanent. Els altres etarres detinguts han estat Ainhoa Ozaeta, que va anunciar el principi de la treva fa tres anys, Igor Suberbiola, que participa activament en la política de l’organització i Jon Salaberria, exparlamentari de l'esquerra abertzale.

Aquestes detencions arriben en un moment en què el grup terrorista s’havia tornat a radicalitzar i havia trencat qualsevol tipus de negociació amb l’Estat. Després de matar a trets l'ex-regidor del PSE Isaías Carrasco a la localitat guipuscoana d'Arrasate, dos dies abans de les eleccions generals, i de fer esclatar més de cent quilos d'explosius davant la caserna de la Guàrdia Civil de Legutio (Àlaba), queda clar que la banda terrorista ha canviat la seva manera d’actuar. En aquests dos darrers cassos, ETA no va avisar abans de l’atemptat, una regla que sempre havia respectat anteriorment. És per això que s’haurien d’adoptar noves mesures per a aturar la part més radical de el comando Biscaia i no hauríem de creure que aquestes detencions impliquen la fi del grup terrorista. Tot i i que el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha assegurat que Javier López Peña és la persona amb "més pes polític i militar d'ETA", no podem obviar el fet que la banda s’ha radicalitzat i que ho seguirà fent. És en aquest sentit que tant el govern com la resta de partits polítics han de replantejar el seu diàleg amb ETA i han de buscar noves maneres per fer-li front.